Sant Jordi continua traient fum. Encara es fa el murri amb mi. No ha pogut oblidar que l’any passat m’emboliqués amb el drac i m’anés a comprar llibres amb ell. Jo ja li dic: Treu-te la cuirassa! La pell del drac és més tèbia que la teva!. Però ell creu que la cuirassa li fa de cavaller… com si els cavallers, per ser-ho, necessitessin cuirassa…
I mentre, el drac, que últimament llegeix molt, està molt misteriós… Diu que em prepara una sorpresa, alguna cosa sobre la seva veritable naturalesa que fins ara no m’ha explicat i que fa temps que vol mostrar-me…
Complicats els cavallers i els dracs… Mentre s’aclareixen, jo marxo a gaudir dels llibres, contes i roses amb una princesa amiga que ha plantat al príncep, sempre tant pàl·lid i blavós, i que ara també es decanta per alés més càlids…
Bon Sant Jordi 2014!
Quan tot va començar:
https://cristinaserrat.wordpress.com/2013/04/23/sant-jordi-sense-rosa/
Veu, ploma i gest 